dimecres, 9 de gener de 2013

Persones que només llegeixen llibres tristos. De persones mortes. Que només miren quadres inintel·ligibles.

Aquestes persones crec que mai han sentit dolor, no massa. Perquè no necessitarien buscar-lo en altres llocs. Com si tingueren una dieta emocional poc equilibrada, busquen drama en la ficció.

I jo, que sempre he portat un llast o un altre corvant-me l'esquena, necessite ales, un vent d'un gas que em faça més lleugera.

Buscar un pou on amagar-se només et cal si massa llum t'emprenya als ulls.

2 comentaris:

  1. A mi, quan em falta la llum, la busco com una sargantana, i rellegeixo "Sin noticias de Gurb",o em xuto El Jueves per vena, si cal! :)

    ResponSuprimeix
  2. Sin notícias de Gurb, recorde com em va agradar! D'aquells llibres que et fan riure sonorament, mentre la resta de l'univers et mira perplex.

    ResponSuprimeix