És curiós rebre una carta manuscrita d'un país llunyà, sabent que la persona que l'ha escrit ja no està allà. Com si l'haguera escrit la persona que va viure-hi, diferent a la que ara imagine envoltada de fanecades de camps de xufa.
I jo no sé què aporta la bellesa, saber la fugacitat de l'autoria, el caràcter d'escrita a mà, o els propis pensaments invertits en el text. Que són meus ara, perquè del seu cap ja han fugit, i ara els tinc jo en un full que no he gosat tornar a plegar.

La cosa és que no la puc respondre. Perquè tinc l'adreça de la persona que vivia allà, i no la de que viu més cap ací. I encara que en tinguera l'adreça, dubte que una persona siga exactament la mateixa quan canvia el paisatge.

Jo sóc jo i la meua geografia.