Hi ha dues idees en les quals m'he instal·lat els darrers mesos.

Una, el rent que fa pujar el pa. La cosa bàsica i primària, la supervivència com a motiu i conseqüència.

L'altra, la clau que obri tots els panys. Que malgrat totes les parets, sempre hi haja una porta per obrir.


I els dos pensaments giren al voltant de la pena, com la dolorosa mare de totes les coses.