Persones que només llegeixen llibres tristos. De persones mortes. Que només miren quadres inintel·ligibles.
Aquestes persones crec que mai han sentit dolor, no massa. Perquè no necessitarien buscar-lo en altres llocs. Com si tingueren una dieta emocional poc equilibrada, busquen drama en la ficció.
I jo, que sempre he portat un llast o un altre corvant-me l'esquena, necessite ales, un vent d'un gas que em faça més lleugera.
Buscar un pou on amagar-se només et cal si massa llum t'emprenya als ulls.
A mi, quan em falta la llum, la busco com una sargantana, i rellegeixo "Sin noticias de Gurb",o em xuto El Jueves per vena, si cal! :)
ResponEliminaSin notícias de Gurb, recorde com em va agradar! D'aquells llibres que et fan riure sonorament, mentre la resta de l'univers et mira perplex.
ResponElimina