La poesia és hostil.
Massa, t'embafa. Massa poca, et deixa [més] òrfena. Òrfena i mitja.
Si l'escrius, vols que siga llegida. Però si vols que siga llegida, l'ego t'omple el cos i ja confons què és ego i què és bellesa.
Si no l'escrius, et ronda. Diu escriu-me i mentrestant et buida el cos i ja confons què és poesia i que és medicina i te la vols prendre tota.

A més, porta tot d'etiquetes (ingredients, conservants i colorants, data de caducitat, al·lergens) que no et ve de gust penjar-te.
Te les treus totes i escrius poesia, i ja importa poc si agrada o no: de la mateixa manera que jo trobe absurds algunes obres del MACBA que altres deïfiquen, algú trobarà hostatge en els meus poemes molt d'anar per casa.