dijous, 27 de desembre de 2012

És curiós rebre una carta manuscrita d'un país llunyà, sabent que la persona que l'ha escrit ja no està allà. Com si l'haguera escrit la persona que va viure-hi, diferent a la que ara imagine envoltada de fanecades de camps de xufa.
I jo no sé què aporta la bellesa, saber la fugacitat de l'autoria, el caràcter d'escrita a mà, o els propis pensaments invertits en el text. Que són meus ara, perquè del seu cap ja han fugit, i ara els tinc jo en un full que no he gosat tornar a plegar.

La cosa és que no la puc respondre. Perquè tinc l'adreça de la persona que vivia allà, i no la de que viu més cap ací. I encara que en tinguera l'adreça, dubte que una persona siga exactament la mateixa quan canvia el paisatge.

Jo sóc jo i la meua geografia.

Cap comentari:

Publica un comentari